Bailar en la oscuridad

Bailar en la Oscuridad dirigida pel danés Lars Von Trier va estrenar-se l'any 2ooo i va guanyar multitud de premis, entre els quals destaca la Palma d'Or del Festival de Cannes.

La pel·lícula, protagonitzada per la cantant islandesa Björk i Catherine Denueve explica la història de Selma, una immigrant txeca que viu als Estats Units i a causa d'una malaltia degenerativa està pràcticament cega. Ella, però, fa tots els possibles per treballar i estalviar tot el que té perquè al seu fill no li passi el mateix i pugui ser operat. Per superar els mals moments, Selma converteix tot allò que l'entristeix en cançó i aquestes serveixen per allunyar-la de la dura realitat. Però quan el seu arrendetari l'acusa falsament de robatori, tot es precipita cap a un final tràgic...

Personalment, penso que aquesta pel·lícula és una autèntica obra d'art ja que aconsegueix no deixar-te indiferent, a diferència de les majoria de pel·lícules del Hollywood d'avui dia. A més, crec que està relatada amb una sensibilitat molt gran i els diàlegs i les cançons són espectaculars. Lars Von Trier, un dels ideòlegs del Dogma 95 amb la pel·lícula "Los idiotas", amb aquest film crec que es va superar i, malgrat ser un drama amb moltes similituds amb la seva pel·lícula "Rompiendo las olas", les cançons aporten un contrapunt agredolç que fan que la pel·lícula sigui dura però entranyable de veure. També cal destacar la gran actuació de Björk que va demostrar els seus grans dots d'actriu i la versatilitat de la seva veu, de fet, la pel·lícula li va valer el premi a millor interpretació femenina a Cannes. També s'ha de tenir en compte la interpretació de secundaris com Katherine Denueve o David Morse.

En conclusió, la pel·lícula és una perla del cinema actual i la recomano a tothom, ja que fotografia, música i actuacions s'uneixen de manera sublim. És molt maca i molt trista, però val la pena.

I've seen it all, I have seen the trees...