Entrevista a Yaratullah Monturiol, membre de la Junta Islàmica.

Yaratullah Monturiol, membre de la Junta Islàmica i participant a la Unesco pel diàleg interreligiós

“D’un bàndol i de l’altre, la dona continua essent el cap de turc”

Yaratullah Monturiol és membre de la Junta Islàmica Catalana, una associació creada per cristians convertits a l’islam. Monturiol, convertida des de fa 22 anys després d’un viatge a Algèria que l’endinsà en l’islam, des de l’associació lluita per la igualtat de gèneres dins la societat islàmica a través de conferències, congressos i projectes a nivell nacional i internacional.

Quina valoració fa de l’últim Congrés de la Dona, on hi presentà la seva ponència, celebrat a Córdoba el desembre de 2003?
Les conclusions extretes han quedat pendents fins avui. No hi ha res solucionat, ni molt menys. Però el debat intern es va intensificant i això genera moltes tensions i que la situació a nivell intern dels musulmans sigui bastant polèmica. La complexitat i la diversitat dins l’Islam és fascinant però estem en un moment polèmic i difícil que ens obliga a intentar trobar una sortida, perquè tothom està molt asfixiat.

Una d’aquestes polèmiques és les diferents interpretacions que es fa de l’Alcorà?
L’Alcorà no és tan polèmic com han venut a la societat occidental. Es considera l’Alcorà com un llibre de males conductes, i això és una mentida total. Però el problema és que els comentaris més famosos són quasi sempre comentaris fets per homes i en un ambient i context social molt concrets. Ara el que s’està fomentant arreu del món és aquesta lectura femenina de l’Alcorà A més, dins l’Islam tenim un segon element de contradicció; alguns sectors feministes fan més cas a les interpretacions masclistes, perquè la consideren més ortodoxa. També és lògic que dins d’un ambient determinat, i quan no es té accés a la lectura o el coneixement del Corà, la població cregui als més dogmàtics, a la gent poderosa i que imposa.

I a causa d’aquestes interpretacions dels més dogmàtics, la dona es troba discriminada?
Sí, dins l’Islam la dona està patint ara una situació de discriminació, en general. És una paradoxa més, ja que l’argument de les musulmanes és: “Fa 14 segles les dones musulmanes van ser alliberades per la religió”. Dins l’Islam hi ha hagut immobilisme durant segles que ens han portat a aquest masclisme.

Occidentalment, també es critiquen molts costums, com per exemple que la dona no pugui sortir de casa...
El concepte que tenim aquí de sortir com a qüestió d’alliberació allà aquest concepte tradicionalment era el contrari: qui sortia a treballar era la dona pobra, i ho feia amb tota llibertat, la rica es quedava a casa. Els occidentals mirem els seus costums i els interpreten malament... i ells també tenen una visió d’occident que no els hi és gens simpàtica.

Més enllà dels tòpics, com veu la societat espanyola el món islàmic?
La societat no veu el món islàmic, sinó el que li diuen del món islàmic els mitjans de comunicació. I els mitjans de comunicació només escullen coses negatives del nostre món. En un món tan ampli poden passar moltes coses, positives i negatives.

I considera que també interessa als mass media fomentar aquesta imatge negativa de la situació de la dona?
Sí, és útil de vegades per determinades campanyes usar aquesta imatge o tòpic. S’ha emprat la imatge de la dona musulmana en aquest sentit, recordo a l’Afganistán tot el tema de la burka, etc. Tant d’un bàndol com altre, la dona continua essent el cap de turc.

L’11-S i l’11-M, com van canviar les coses?
Va intensificar una línia de xenofòbia que ja s’estava traçant. La crispació potser es va fomentar.

Es confon islamisme amb integrisme?
Sí, sembla que fins que no es demostra el contrari el musulmà ja és culpable.

Què podria fer l’Estat per fomentar la igualtat entre religions?
En primer lloc, respectar les seves pròpies lleis. Perquè les que ens afavoreixen no s’estan aplicant, i cada cop que els musulmans qüestionem el tema se’ns critica molt Els dos pilars de la llibertat religiosa segons la Constitució Espanyola són: l’aconfessionalitat de l’Estat i la igualtat jurídica i no discriminació dels ciutadans per la seva religió, i no es compleixen.

Amb el PSOE al govern, s’ha produït algun canvi?
Hi ha un petit canvi perquè han creat la fundació Pluralismo i Convivéncia, que han dotat de tres milions d’euros per a la religió jueva, protestant i musulmana. Tot i que no és res comparat amb els diners que s’endú l’església catòlica.

Alguna diferència amb l’anterior govern?
L’Aznar al poder implicava grans diferències. Ells i els seus col·legues internacionals treballen a nivells força perillosos d’islamofòbia i estan provocant el xoc de les civilitzacions. La gent que defensa aquesta teories i tenen la completa impunitat de dir-les em sembla extremadament perillós.

Finalment, quin sentiment creus que desperta a l’església catòlica l’Islam?
L’Església té molta por de l’Islam, perquè si el coneixes, t’adones que té coses molt atractives, sobretot per la gent que vol alliberar-se. Alliberar-se de la jerarquització, de reduir la fe a un aparell administratiu. En canvi, a l’Islam tens una relació de completa llibertat. La relació entre Déu i tu és completament directa, no hi ha interlocutors i això és molt atractiu.